Els pobles indígenes d’Amèrica són els Habitants precolombians del continent americà. Aquests grups es van diversificar formant nombroses nacions i tribus a tot Arreu del continent. Uns quants pobles indígenes d’Amèrica van desenvolupà Societats Avançades basades en l’agricultura durant molts segles. La major part de la població vivia a Mesoamèrica de la regió els occidental de Sud-americà. Les malalties desconegudes al nou món van matar un Percentatge altíssim de la població ameríndia. Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l’arribada de Cristòfol Colom pels amerindis. Moltes és van extingir, suplantades per l’espanyol, paper portuguès, el francès i l’anglès, las llengües dels colonitzadors. Els Principals cultius a Nord-americans són: blat, zapallo, carbassa, poroto, fesol, tomàquet, papa, patata, tabac, cocaïna …

Algunas pobles indigenes d'america

  • ojibwe

Els ojibwe són un poble algonquina nadiu de l’Amèrica del Nord, de vegades també anomenats ojibwa (‘els qui fan pictogrames’), chippewa (‘de tant arrugat sembla torrat’, en referència al cosit en forma d’agulla del seu calçat) o el seu nom propi, anishinaabemowin (ᐊᓂᔑᓈᐯᒧᐎᓐ ‘humans espontanis’), i que té la denominació oficial de chippewa als Estats Units i d’ojibwa al Canadà. Sovint, però, també els anomenaven saulteaux, per la vila de Sault Sainte Marie, un dels seus llocs d’origen. Es dividien en 19 tribus.

  • yelamu

Els yelamu vivien a l’extrem nord de la península de San Francisco a la regió que comprèn la Ciutat i Comtat de San Francisco abans de l’arribada dels missioners espanyols en 1769. Els primers quatre yelamu que es van convertir al cristianisme van ser batejats pel pare Palou i el Pare Santa Maria entre els anys 1777 i 1779. Foren absorbits per la Missió de San Francisco de Asís que fou fundada en 1776 pels espanyols, i esdevingueren alguns dels primers “indis de missió”.

 

 

  • Chimarikos

Originàriament eren caçadors-recol·lectors, els chimariko possiblement foren els primers habitants de la regió. Tenien bones relacions amb els wintus i eren enemics dels hupa, un poble atapascà meridional.

 

  • Potawatomi

Després d’una mena de diluvi universal, el Vell Poble fou guiat en una canoa pel Nostre Pare i el seu cabdill Muskrat, qui desembarcà a terra i esdevingué Wiske (“mestre de tota la vida”). D’ell són descendents els potawatomis. El 1641 reberen al francès Nicolet, qui anava acompanyat per un grup de jesuïtes, i donà les primeres notícies del grup. El 1670 foren visitats pels francesos a Green Bay (Wisconsin), però el 1680 els desplaçaren del Saint 

  • Kickapoo

Durant el segle xviii emigraren a la vora del riu Milwaukee, entre Illinois i Indiana. Una banda arribà fins al riu Sangaman, i fou coneguda com a “banda de les planures”. L’altra s’establí al Wabash i fou coneguda com a “bermellón”. El 1667 i el 1670 foren visitats per primer cop pel p. Claude Jean Allouez a Wisconsin, i el 1765, després de la desfeta dels illinois, emigraren al centre d’Illinois i d’Indiana. Durant la Guerra d’Independència, com després en la Guerra del 1812, donaren suport a la Gran Bretanya mercè el prestigi del cabdill shawnee Tecumseh.